dimarts, 3 de febrer del 2009

la llibertat a l'espai públic

La llibertat interior és una conseqüència derivada d'una situació històrica en la qual moltes persones no tenien accés a l'autèntica llibertat, la que ja s'havia viscut en temps de la polis grega. Aquesta consistia en la llibertat de fer i de dir, la llibertat de moure's, d'eixir de casa, d'estar en el món i trobar-s'hi amb altres humans per a dialogar i intercanviar punts de vista, i per portar a terme projectes amb ells. Arendt diu amb tota claretat que ser lliure i viure en la polis és el mateix, i pren com a model d'espai polític l'àgora o la plaça pública de la democràcia atenesa.

L'espai públic atenès es troba al marge de la violència perquè les guerres tenen lloc contra els altres, els que són fora de les muralles de la ciutat. Dins hi ha un món d'iguals on regeix la isonomia (la igualtat de drets) i la isegoria (la llibertat de parlar, igual per a tots): tots aquells considerats com a ciutadans són iguals perquè tenen dret a exposar el seu punt de vista sobre assumptes públics. La plaça pública és com un escenari on s'exhibeixen, gràcies a la praula, les diferents opinions dels ciutadans. Per gaudir d'aquesta llibertat, tan sols s'ha d'aconseguir alliberar-se de les necessitats, no haver d'ocupar-se de tasques de supervivència, disposar de temps per a l'oci i així, al costat d'altres que també puguen gaudir-ho igualment, dedicar-se a imaginar, elaborar i realitzar plans i accions que introduesquen novetats al món.

Es tracta d'una igualtat de desiguals, ja que la característica bàsica de la humanitat és la diversitat, la pluralitat. Aquesta és una de les afirmacions més constants d'Arendt: la pluralitat és la llei de la terra. No tan sols hi ha diversitat de races, religions, classes socials, sexe, història, sinó que entre els humans que comparteixen algunes d'aquestes diferències, o totes fins i tot, la pluralitat és enorme. Cadascú de nosaltres, quan naix, ocupa un lloc en el món totalment diferent al dels altres, encarna una novetat absoluta, sense que ni abans ni després puga repetir-se. A la pregunta: "I tu, qui ets?" cadascú pot respondre amb un relat únic. Aquesta novetat, implícita en el naixement de cada ésser humà, ja prova en si mateixa que aquest ésser pot introduir en el món quelcom de diferent.

La igualtat dels desiguals utilitza el diàleg i no la força per a persuadir, per a convèncer. Però prendre la paraula, proposar una accio per a canviar algun aspecte de la societat, emetre un judici sobre alguna iniciativa exigeix valentia. Aquesta és la gran virtut de la política: el valor d'exposar-se en l'escenari públic, a la vista de tots els altres. S'hi corren riscos que no existeixen a l'interior de les cases, a l'interior dels caps: el risc de no ser comprès, de no ser secundat, d'equivocar-se, i tot això pot afectar, fins i tot, la seguretat personal. Tanmateix, la política, una vida d'aventura que s'exposa valentament, és la bona vida: i si no, quina explicació podem donar a la decisió de Sòcrates de preferir morir en Atenes abans que fugir de la presó i exiliars-e com li proposaven els amics? Sòcrates no va voler viure com un pària, desterrat de la seua ciutat, en una terra en la qual li mancaria la paraula lliure. Assegurar d'aquesta manera la seua supervivència no li va semblar desitjable, després d'haver viscut amb entusasme la llibertat i la política.
_______________________________________

Maite Larrauri
Del llibre "La llibertat segons Hanna Arendt"

dijous, 29 de gener del 2009

Comissió Cultura i Activitats Populars

Us fem saber que el proper dimecres 4 de febrer a les 20h del vespre esreunirà per primer cop la CAP (Comissió de Cultura i Activitats Populars) de Les Esmandies Casal de Barri.

La intenció d'aquesta comissió és començar a funcionar per tal d'organitzar actes populars dins un context cultural i social.Per això us hi esperem a tots i totes!

dimarts, 13 de gener del 2009

el laïcisme com a actitud vital

L'arrel del laïcisme es troba en la màxima evangèlica "Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu", entesa com un mandat que imposa l'obligació de separar la religió de l'Estat, o, encara millor, l'àmbit de la fe del de la llei positiva. És a dir, el contrari del que proclamen el fonamentalisme islàmic i els altres fonamentalismes. D'aquí ve que l'essència de la laïcitat es trobi en l'afirmació de l'autonomia recíproca de la fe i de la llei, i la seva realització consisteixi en l'emergència d'una societat secularitzada. És aquesta arrel evangèlica de la laïcitat la que fa dir a Fernando Savater que "els cristians van inventar el laïcisme".


D'aquesta laïcitat, que és el fonament eticopolític de la vida civil, són igualment enemigues --diu
Claudio Magris-- la intolerància clerical i la laica, que --segons el moment històric i el context social-- se salten sectàriament les normes i imposen dogmàticament els seus valors: per a uns es tracta de la veritat revelada i de la moral obligatòria per a tots, per als altres del progrés i de l'adequació als temps, igualment obligatoris per a tots. La intolerància clerical té una història de segles, està lluny d'haver-se acabat i ha estat i continua sent denunciada i objecte d'escarni. La intolerància i l'envaniment laïcista són més recents, però en diferents ocasions han demostrat ser igualment agressius, al marginar els catòlics en un gueto reservat als ciutadans de segona. Per conseqüent, no únicament el clericalisme intolerant i que es fica on no el demanen és contrari a la laïcitat; també ho és la cultura de caire radical dominant, en la mesura que està caracteritzada per una arrogància carregada de pretensions ideològiques.


Aquesta jactància laïcista --expressió de
Norberto Bobbio-- és tot el contrari de la laïcitat entesa com a baluard de la tolerància i del diàleg. La laïcitat no és un principi filosòfic, sinó una actitud vital o, si es vol, un hàbit mental, que té tendència a distingir entre allò que és demostrable racionalment i allò que només pot ser objecte d'una fe tan respectable com intransferible. Però no nega mai el valor del que és sagrat.

________________________________

Juan José López Burniol


dissabte, 29 de novembre del 2008

III Mostra d'entitats de Mataró

Des del passat dijous fins demà diumenge, a l'espai firal del Nou Parc Central, es celebra la III Mostra d'entitats de Mataró. Podeu trobar l'stand de La Mar de Garbí, on us explicarem el nostre projecte i us facilitarem informació sobre les seccions que funcionen actualment. 

Ens trobareu a l'stand 75, prop de la sala d'actes. 

________________________________________________
Més informació sobre la mostra:

dilluns, 24 de novembre del 2008

el bloc de l'associació

Fa aproximadament mig any que vam posar en funcionament aquest bloc, per tal d'assolir un primer objectiu amb ell: la difusió i promoció de l'activitat de La Mar de Garbí, així com de les seves seccions.

Aquest bloc té també una altra finalitat, que és la difusió de l'ideari de la nostra entitat per tal de generar debat. Per aquest motiu, des de fa unes setmanes i a partir d'ara podreu anar trobant diferents articles relacionats d'alguna forma amb l'ideari.

Us animem a fer-nos arribar propostes d'articles i us volem recordar que tenim previst un aprofundiment de l'ideari a partir de cicles de conferències, fòrums,...

Gràcies!