dimarts, 30 de juny de 2009

dimecres, 20 de maig de 2009

"L'infant obeeix a qui li comunica respecte"

El filòsof i sociòleg José Antonio Marina va presentar ahir a Barcelona el seu últim llibre, 'La recuperación de la autoritad' (Ed. Versátil). Un tema que li ocupa i li preocupa per la falta de respecte que detecta a l'interior de les famílies, les aules i els centres de treball. Analitza el nefast món permissiu que hem muntat per als nostres fills i adverteix la necessitat de reformular la llibertat que va provocar que les llars es desbordin. Oferix una ajuda: http://www.universidaddepadres.es/. A la portada, una nena es tapa les oïdes i tanca els ulls.
Què és el que no volen escoltar ni veure?
Ni ordres ni indicacions. Els nens d'avui repeteixen molt el 'no', per això és tan comú el de "és que no em sents?", que vol dir "és que no m'escoltes!".
La cultura de la permissivitat és invisible?
Com una serralada enfonsada: només hem vist crestes. Si jo li pregunto si té alguna cosa que veure l'augment del consum opulent amb el de nens hiperactius, vostè em dirà que no. Però sí.
La crisi d'autoritat no ha estat casual.
En absolut. Reclamem la recuperació d'autoritat però no sabem quina. Quina autoritat?
Doncs la responsable, no la patriarcal ni la qual va néixer amb la Il·lustració i la fallida d'elements ("és així perquè ho dic jo").
A quin tipus de persona obeeix millor l'infant?
Aquella en la qual reconeix no el poder sinó l'autoritat, aquella que veu que emana excel·lència, que potser no vol manar sinó que, simplement, comunica respecte.
Caldrà deixar de pressionar als mestres.
És clar. Han arribat al seu límit d'aclaparament, igual que els pares. Cal preparar-los per a la capacitat de resposta: el mercat de la droga el tenen aquí igual, aquí davant. Eduquem la seva manera de reacció davant d'ella! Vaig tenir una reunió interesantísima amb pares de múltiples cultures: tots volien el mateix per als seus fills!
I tots caminaven tant desorientats?
Ho tenen més clar les societats que encara estan en fase autoritària, però, desgraciadament, perquè allí no tens opció. Són molt resultons educativament: aïllen les incògnites com ningú.
El pediatre francès Aldo Naouri defensa que nostres fills "no ens ho van a recriminar. Ens donaran les gràcies".
En això té raó. També diu: "Si vols que el teu fill sigui demòcrata, educa'l de manera feixista. Si vols que el teu fill sigui feixista, educa'l democràticament". Aquí es va passar una mica...
Això equival a dir que la frustració ens fa més feliços.
Per a ser més feliços han d'aprendre el principi de realitat: vas a veure alguns dels teus desitjos frustrats i sabràs que conviure amb això és condició de la vida humana. En cas contrari, el jove davant la frustració escollirà un dels dos camins: la frustració m'enfonsa i per tant em deprimeixo o la frustració m'irrita i per tant agredeixo.
Desmenteixi un mite.
Que els homes naixem lliures. Això és totalment fals. Tampoc es neix amb voluntat! Naixem depenents i en tot cas ens costa alliberar-nos de moltes coses: les nostres pors, passions, ignoràncies, mandres... l'infant ha d'"aprendre" a ser lliure.
Les seves frases són provocadores: "Cal eliminar la psicoanàlisi de les escoles".
I "quan el seu fill compleixi 13 anys deixi de preocupar-se per les seves notes, preocupi's per les dels seus amics". Segons sigui aquest nucli d'amics, així s'encaminarà el seu fill.
Marina, catedràtic i doctor honoris causa, confessa que el van educar "molt rar": col·legi gratuït, fèrria disciplina, afecte i incentius. Cita a Arendt i manté que és millor manar i obeir per convicció (seducció) que per coacció (tirania). I que aquesta màxima serveix per a infants i adults.
_____________________________
Entrevista de Núria Escur a J. A. Marina
Publicada el 7 de maig de 2009 a La Vanguardia

dimarts, 12 de maig de 2009

Trekkings pel Nepal

Tal com podeu veure al calendari de l'associació, el Grup Garbí Muntanya ha organitzat una xerrada. Esperem poder-nos-hi trobar:

Títol: "Trekkings pel Nepal: un somni assequible per tothom"
Dia: 19 de maig del 2009
Hora: 20h00
Lloc: Les Esmandies - Casal de Barri

dimarts, 5 de maig de 2009

el nostre perquè de ser

Llegeixo la publicació de l'MLP "Moviment Laic i Progressista: la revolució sense passamuntanyes". Un capítol sencer parlant dels ateneus. L'MLP el formen, entre altres, ESPLAC i Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, essent la segona entitat "filla" de la primera. Al llibre es planteja la fundació d'un casal de joves com a fruit de l'envelliment dels adolescents d'un esplai, i la d'un ateneu com la maduresa dels joves del casal.

La refundació de La Mar de Garbí pot constatar part d'aquesta teoria, saltant-nos la fundació d'un casal de joves i incorporant socis que no provinguin de la secció infanti i juvenil. Però, La Mar de Garbí és un ateneu?

A l'entendre dels actuals membres de la junta i promotors de la refundació, el nexe d'unió entre els socis, les activitats i les seccions és l'ideari. Pretenem tirar endavant una associació intergeneracional i diversa en oferta d'activitats. Així que potser sí que podríem arribar a assumir que de grans volem ser un ateneu.
Però per arribar a aquesta fita cal resoldre el dia a dia. La secció d'esplai camina sola i la de muntanya es va espavilant. Amb unes seccions consolidades i una base social compromesa podrem anar assumint petits projectes que facin de La Mar de Garbí no només un paraigües de seccions sinó una entitat amb caràcter propi.
No falta gaire per l'estiu, al qual volem arribar amb la primera escola d'estiu amb unes jornades de debat. Experiència que ens agradaria repetir en futurs estius i que creiem que pot ser la llavor per fer créixer el nostre ateneu.
______________________________________
Jordi Fernàndez i Fàbregas
soci de La Mar de Garbí

dilluns, 30 de març de 2009

No a l'ecologisme

Quin és l’origen de l’ecologisme?
En el sentit modern, l’ecologisme comença a l’Alemanya nazi. La primera llei de defensa de la natura la promulga Hitler el 26 de juny del 1935: la Reichnaturschutzgsetz. Comença així: “El govern alemany del Reich considera el seu deure garantir als nostres compatriotes, fins als més pobres, la seva part de la bellesa natural alemanya”. Els nazis arribaven a l’extrem que, si una carretera havia de passar sobre un arbre centenari, la desviaven. Em sona molt proper a la Catalunya actual...

Hi ha casos anteriors?
Els primers ecologistes van ser els nobles francesos del segle XVIII, de l’Ancien Régime, preocupats per la desaparició dels seus boscos, cosa que els impedia caçar. Això té el seu paral·lelisme amb els ecologistes actuals.

Quin és el model social que proposa l’ecologisme?
Vol ser un sistema d’interpretació del món, que imposa un contramodel social que pretén regular les relacions entre economia, política, societat, cultura i biologia. Per exemple: no consumeixis, no malbaratis res del medi ambient, no contaminis...

Hi ha un ecologista, John Zerzan, amb el qual es veu que l’ecologisme conseqüent ens retornaria al Pal·leolític...
La idea de l’ecologisme és recular fins abans de les societats industrials i recuperar una mítica edat d’or que, per cert, no ha existit mai. Tenen una mentalitat pal·leolítica... O entre paleolítica i neolítica.

Com es fa la transició entre el comunisme, que vol defensar obrers pobres, i l’ecologisme, adreçat a classes mitjanes i altes?
El fil conductor per transitar d’una cosa a l’altra és donar la culpa de tot al capitalisme. Abans oprimia els obrers. Ara es carrega el planeta.
___________________________________________
Fragment de l'entrevista de Francesc Puigpelat a Miquel Porta
Publicat al diari Avui el dia 28/03/2009